Francesc Mestre

Galerista i publicista. Ha dirigit diverses galeries d'art com la Sala Adrià o la galeria René Metras i, desde 2001, la galeria Francesc Mestre Art. Fou marxant de Guinovart, Ràfols Casamada, Erwin Bechtold, Artigau o Serra de Rivera, entre d'altres.

A PROPÒSIT DE L’ANY JOAN BROSSA

A PROPÒSIT DE L’ANY JOAN BROSSA

“Crucigrama digital” de Joan Brossa

Amb l’exposició que ens ofereix la Fundació Vila Casas de Josep Guinovart, es posa un digne punt i final a l’any dedicat a la memòria d’aquest artista i en comença un altre en el qual recordarem a Joan Brossa, (Joan Brossa i Cuervo Barcelona 1919 – 1998) artista que sens dubte rebrà un seguit de merescuts homenatges i podrem veure exposicions diverses ja que la seva vessant de poeta visual i artista plàstic li confereix un doble interès.

Des d’aquest racó, no vull fer cap anàlisi crític ni historiogràfic, no és la meva feina; el que pretenc és explicar alguna vivència que em complau compartir amb vosaltres.

L’any 1991 el Reina Sofía de Madrid, va dedicar-li una retrospectiva “Joan Brossa 1941-1991”. Una exposició memorable i, amb motiu de la mateixa, vaig poder escoltar per una emisora de ràdio estatal, una entrevista que em va impactar. Lamento no poder especificar quina era l’emisora ni el locutor. Els poetes saben posar en paraules allò que els humans normalets sentim. El meu relat no pot ser literal però en essència el contingut era aquest:

Locutor: Señor Brossa; ¿qué es la vanguardia?

J.Brossa: Un periódico de Barcelona.

L: No, no. Me refiero a la vanguardia artística.

J.B: Esto no sé lo que es.

L: ¡¡No me diga que no conoce las vanguardias artísticas!!

J.B: Lo que si que conozco son las retaguardias; los que dicen qué es lo que está bien y lo que está mal, lo que se debe hacer y

Una altra entrevista li varen fer a Catalunya Ràdio i tampoc recordo qui n’era l’entrevistador:

L: Vostè va fer, fa un parell d’anys, un monument a Porcioles titolat “Record d’un malson” que és un anti-monument.

J.B: Efectivament. Es tracta del cap de Porcioles en marbre, situat damunt d’una cadira de fusta, es va instal·lar a La Mina i, com que molestava massa, posteriorment el van acollir a Sant Adrià mirant un del altres barris que va crear.

L: I té pensat fer algun altre anti- monument?

J.B: En tinc un munt de previstos.

L: Quin serà el següent?

J.B: Val més que no li digui, ja que potser vostè perdria la feina.

L: ¿?

J.B: Comença per S. L: ¿?

J.B: I acaba per CH.

Deixo aquest testimoni perquè quedi constància de dos aspectes importants de la seva personalitat: El Brossa polemista i el Brossa cívic.

Francesc Mestre Bas

Barcelona, febrer 2019

Contacta’ns

Vols rebre els articles directament al teu correu? Més informació sobre algun tema? Estàs interessat/da en adquirir obres.
No dubtis en preguntar-nos el que vulguis, estarem encantats d’atendre’t.