Francesc Mestre

Galerista i publicista. Ha dirigit diverses galeries d'art com la Sala Adrià o la galeria René Metras i, desde 2001, la galeria Francesc Mestre Art. Fou marxant de Guinovart, Ràfols Casamada, Erwin Bechtold, Artigau o Serra de Rivera, entre d'altres.

ARTISTES DESCONEGUTS (II): ENRIC TORMO

ARTISTES DESCONEGUTS (II): ENRIC TORMO

“Personatges i ocells” de Joan Ponç

• Amb aquest article, començo el meu
particular reconeixement als gravadors que
han posat els seus coneixements tècnics i el
seu talent al servei d’altres artistes. Gràcies a
ells, actualment podem gaudir d’una gràfica
de qualitat de diversos artistes importants que
no coneixien les tècniques.

Avui parlem d’:
ENRIC TORMO (Enric Tormo i Freixes,
Barcelona 1919-2016)

• El vaig conèixer cap a l’any 2010, quan ja feia
anys quejo tenia la meva galeria, fou ell qui va
venir i es va donar a conèixer i, malgrat la
brevetat, la relació va ser intensa, tant al meu
local com a casa seva. M’alegra molt haver-lo
conegut i li agraeixo les informacions que em
va donar i quejo desconeixia.

Tormo estava molt orgullós d’haver treballat
amb Joan Miró,ja que va intervenir de manera
important en alguns dels treballs cabdals
d’aquest artista com a gravador. L’ajudà a fer
les in-lografies que iI-Iustren el llibre ”A toute
épreuve
” amb textes de Paul Éluard, editat
l’any 1958 a Ginebra per Gérald Cramer.
Abans, l’any 1950, ja havia col-Iaborat en la
realització de les tres fustes per un llibre de
Joao Cabral de Melo per Ediciones de l’Oc.

• El nostre home era un gran amant de totes
les arts gràfiques i es lamentava que
Gutenberg hagués estat alemany i no llati, ja
que el seu perfeccionisme el va portar a
encaparrar-se en què els textos, a més d’estar
justificats pel marge esquerra, ho haguessin
d’estar també pel marge dret, una complicació
que segons ell, no calia.

• A finals dels anys 40 del segle passat, el
poeta i pastisser J_V. Foix li va enviar tres
artistes perquè els ensenyés a gravar, eren
Joan Ponç, Antoni Tàpies i Modest Cuixart. Ell
va creure que el primer era massa impacient
per aprendre les tècniques calcogràfiques i el
va encaminar a la litografia, editant—li el llibre
Joan Ponç litografies“, tot i que mes tard Ponç
va esdevenir un bon gravador i el mateix
Tormo el va ajudar en l’aprenentatge de l’ofici.

• Em va fer veure una inexactitud en el catàleg
raonat de l’obra gràfica de Tàpies: els primers
gravats que hi surten són la sèrie ”Nou
variacions sobre tres gravats de 7947—1948
”,
edició de Sala Gaspar a l’any 1966; segons
Tormo, les dates del 1947-48, no poden ser
certes, ja que els primers gravats que va
realitzar foren l’àlbum ”Tres Aiguaforts” que li
va editar ell mateix el 1949.

L’aiguafort, és la primera tècnica que
s’ensenya i la més senzilla. El mateix any, va
editar I'”Àlbum T” amb textos de Joan Brossa i,
a més d’aiguafortja hi havia aiguatinta, que és
la segona tècnica que se sol aprendre. Per tant,
no té sentit que un o dos anys abans d’aquest
aprenentatge hagués realitzat tres gravats al
burí; una de les tècniques més difícils.

• Cuixart va gravar unes quantes planxes a
l’aiguafort i les estampava com a monotips; no
va entretenirfse gaire en el gravat calcogràfic,
amb algunes excepcions. La més important va
ser una carpeta “Els Rostres d’Arkaïm” que va
editar Gustavo Gili dins la col-lecció de ”Las
estampas de la cometa
“, però això va ser més
tard i amb l’ajuda de Joan Barbara, sobre qui
anirà el següent capítol.

Francesc Mestre Bas

Barcelona, maig 2018

Contacta’ns

Vols rebre els articles directament al teu correu? Més informació sobre algun tema? Estàs interessat/da en adquirir obres.
No dubtis en preguntar-nos el que vulguis, estarem encantats d’atendre’t.