Francesc Mestre

Galerista i publicista. Ha dirigit diverses galeries d'art com la Sala Adrià o la galeria René Metras i, desde 2001, la galeria Francesc Mestre Art. Fou marxant de Guinovart, Ràfols Casamada, Erwin Bechtold, Artigau o Serra de Rivera, entre d'altres.

EL GALERISME COM A PROFESSIÓ

EL GALERISME COM A PROFESSIÓ

*Imatge: “L’artista” d’Artur Serinyà

Ara que he pres consciència que he complert els primers cinquanta anys de galerista, he cregut oportú reflexionar amb vosaltres sobre algunes de les moltes peculiaritats d’aquesta curiosa feina.

Totes i cada una de les diferents professions tenen la seva gràcia si s’exerceixen de gust. La meva m’ha produït grans satisfaccions i me les segueix proporcionant. Una d’elles és haver aconseguit iniciar algú en el col·leccionisme i m’ha interessat de manera especial perquè he comprovat que moltes de les persones que han volgut començar a entrar en el món de l’art sovint han caigut en mans de gent sense escrúpols que, o bé els hi ha venut obres a un preu desmesurat o bé obres directament falses. Ben assessorats, haurien pogut ser uns bons col·leccionistes.

Sempre m’ha agradat la col·laboració amb d’altres galeristes. He après molt dels Srs. Miquel Gaspar i René Metras que van exercir amb mi un mestratge que mai no oblido, i que es va ampliant dia a dia gràcies a noves relacions de feina com les que tinc amb Albert Martí Palau (Palau Antiguitats), Marc Domènech (Galeria Marc Domènech), Albert Gran (Galeria Atelier), Jordi Barnadas, Sílvia Soler, Joan Gaspar…

L’amistat ha estat i segueix sent un element clau en la meva vida professional. S’estableix de manera natural amb la major part dels meus clients, proveïdors i, de manera especial, amb col·laboradors que m’han acompanyat al llarg del temps. La primera va ser la Núria Poch, avui directora de la Fundació Carmen i Luís Bassat, tots dos també bons amics; després en Dídac Ramírez, la Vanessa Jové, la Cristina Mora i la Diana Jové. He tingut una sort extraordinària d’haver trobat ajudants de tanta categoria humana i professional i de tots ells guardo un gran record i en conservo l’amistat.

I evidentment, agraeixo de manera especial tot el suport que m’han donat la meva esposa Eulàlia Ubach, els meus fills Pere i Carles, qui em va crear una pàgina web modèlica i la Sandra Morro, que actualment m’ajuda de manera eficaç.

Recordo discussions que tenia amb un altre galerista a qui li retreia que fos servil amb els clients i groller amb proveïdors i col·laboradors. No ho he entès mai. Per mi, tan important és qui et ven, com qui et compra, com qui t’ajuda. Em sorprèn que hi ha algunes empreses que prioritzen la competició entre els seus treballadors i semblen cercar que el lloc de treball sigui un infern, quan és l’indret on passem una part molt important de les nostres vides.

Al fer la relectura del meu escrit, me n’adono que no he parlat de les dificultats que també he trobat al llarg dels cinquanta primers anys de la meva vida professional i la veritat és que me n’he alegrat, val més oblidar les amargors i recordar els aspectes positius d’aquesta professió que m’estimo tant.

Francesc Mestre Bas

Barcelona, febrer 2020

Contacta’ns

Vols rebre els articles directament al teu correu? Més informació sobre algun tema? Estàs interessat/da en adquirir obres.
No dubtis en preguntar-nos el que vulguis, estarem encantats d’atendre’t.