Francesc Mestre

Galerista i publicista. Ha dirigit diverses galeries d'art com la Sala Adrià o la galeria René Metras i, desde 2001, la galeria Francesc Mestre Art. Fou marxant de Guinovart, Ràfols Casamada, Erwin Bechtold, Artigau o Serra de Rivera, entre d'altres.

ELS GRUPS (I)

ELS GRUPS (I)

“Homenatge a Picasso” d’Equipo Crónica. Serigrafia s/paper. P.A. 1967. 47×61’5 cm.

La història de l’art ens l’han explicada com una successió de diferents moviments artístics que han tingut lloc a Europa: classicisme grec i romà, romànic, gòtic, renaixement, barroc, neo- classicisme…
Les cultures asiàtiques, africanes o de l’Amèrica precolombina, han merescut, en el millor dels casos, algun breu comentari malgrat la seva importància i influència.

Centrant-nos en l’art europeu veiem que els diferents moviments que van apareixent no són mai monolítics, tenen diferències, de vegades profundes. Quan arribem al segle XIX comencen a proliferar i els seus noms sovint provenen d’insults dels seus opositors com és el cas de l’art pompier, l’impresionisme, el fauvisme… i d’altres creats a partir de manifestos com el surrealisme, el constructivisme, l’informalisme, el dadaïsme o l’art abstracte.

Malgrat que la creació artística acostumi a tenir un caràcter individual, és molt freqüent que els creadors s’assocïin per afinitats i, això ha fet que hagi proliferat la mitificació d’alguns dels grups i grupets, que han anat apareixent sobretot al segle XX especialment quan la relació entre els seus membres era d’amor-odi. El fenomen mereix un estudi a part i amb aquesta intenció presento avui algunes reflexions, basades en records i vivències i acotades bàsicament a Espanya i especialment a Catalunya.

Un cas dels més antics va ser La colla del Safrà (1893-1896), però acostumaven a tenir una durada més llarga, com és el cas del Modernisme, tan vinculat a Sitges i a Els quatre gats, o el Noucentisme nascut l’any 1906 i que, en certa manera encara perviu. Però també parlaré de l’Associació Les Arts i els Artistes (1910 – 1936), l’Agrupació Courbet (1918 – 1919), Artistes Reunits (1927-1930), Grup Nou Ambient (1919 – 1925) i Grup NIPU (1935- 1943).

Durant la dictadura van aparèixer Dau al Set i el Grup El Paso i, amb menys repercussió, Els Vuit,
Algol, El Club 49, Man, Estampa Popular, Grup Gallot, El grup Taüll, Salons de Maig, Salons d’Octubre… Ho analitzarem en diferents Parlem d’Art, Espero que aquestes notes serveixin perquè alguns dels amables lectors m’informin d’algun altre que, de segur, m’hauré descuidat.

L’any 1971 vaig viatjar a València com a director de la Galeria Adrià, per què volia programar una exposició de tres grups d’artistes valencians: Equip Realitat, Armengol- Boix-Heras i Equipo Crónica. La primera gestió fou a casa del crític Vicente Aguilera Cerni amb Cardells i Ballester, els dos membres de l’Equip Realitat, els quals es mostraren encantats amb la idea, però preveien l’oposició dels Crònica. A continuació, vaig parlar amb els tres del grup sense nom que també es manifestaren ben disposats tot i que creien que no podríem comptar amb Solbes i Valdés. Més tard, a la Galeria Val i trenta, vaig parlar amb aquests darrers que, efectivament digueren que no. Aquesta experiència és l’origen d’aquesta sèrie d’articles.

Francesc Mestre Bas

Barcelona, octubre 2020

Contacta’ns / Contáctanos

Vols rebre els articles directament al teu correu?  Estàs interessat/da en adquirir obres? No dubtis a preguntar el que vulguis, estarem encantats d’atendre’t.

¿Quieres recibir los artículos directamente a tu correo? ¿Estás interesado/a en adquirir obras de arte? No dudes en preguntarnos lo que quieras, estaremos encantados de atenderte.