Francesc Mestre

Galerista i publicista. Ha dirigit diverses galeries d'art com la Sala Adrià o la galeria René Metras i, desde 2001, la galeria Francesc Mestre Art. Fou marxant de Guinovart, Ràfols Casamada, Erwin Bechtold, Artigau o Serra de Rivera, entre d'altres.

ELS GRUPS (II)

ELS GRUPS (II)

ARTISTES REUNITS

“Exposición internacional” cartell litogràfic de Ricard Canals.

A l’estiu de 1928, Barcelona es preparava per a l’Exposició Internacional de l’any següent; Antoni Badrines, Tomàs Aymat i Jaume Mercadé van visitar al president del FAD Santiago Marco per demanar que les Arts i la Indústria fossin presents de manera destacada com ho havien estat en l’Exposició d’Arts Decoratives de París de 1925, ja que els rèdits van ser evidents.

El país es trobava sota la dictadura de Primo de Rivera i patia els entrebancs que els dirigents imposats acostumen a dedicar a la Cultura i a la Indústria, de manera que van tenir clar que ningú els ajudaria i que la promoció l’havien de fer ells i amb urgència perquè les dates se’ls tiraven al damunt.

Per tant, van afanyar-se a resoldre de manera immediata els diferents problemes que es presentaven: calia construir un pavelló. Van decidir que fos una casa moderna, amb tots els refinaments de luxe, confort i higiene. Es va triar un arquitecte, que va ser Santiago Mestres, qui va dissenyar un magnífic edifici Decó. Un constructor: Joaquim Massana, gerent de “Material y Obras, S.A.” qui va acceptar la seva construcció i finançament generosament, comptant que cobraria quan fos possible. Quedaven encara més tràmits per resoldre.

Excuso detallar el maltractament que la Junta de l’Exposició els va dedicar, canviant l’emplaçament una vegada i una altra fins que el Marquès de Foronda hi va intervenir, permetent així que es poguessin començar les obres. Al cap de sis mesos, l’u d’octubre (ves per on) es va inaugurar solemnement.

Hi havien participat cinquanta-sis gcol·laboradors, des d’indústries com Catalana de Gas i Electricitat, E.F. Escofet i Cª, Magatzems El Águila o Myrurgia, fins a artistes tan reconeguts com Enric Casanovas, Pau Gargallo, Llorens Artigas, Josep Obiols, o J. de Togores, per citar-ne només alguns.

En aquesta instal·lació s’hi van fer concerts, presentacions, recitals, festes, gastronomia… El Jurat Internacional de Recompenses, ja havia emès el seu veredicte i els concedí el Gran Premi, fent constar que “el millor de tota l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, era el Pavelló dels Artistes Reunits”. Finalment, els ho van comunicar en un full imprès, on deia que els havien concedit el Gran Premi “por los productos expuestos”.

I ara, permeteu-me unes reflexions: ¿Com és possible que una activitat com aquesta sigui tan desconeguda? ¿Com és possible que si s’ha restaurat el Pavelló Mies Van der Rohe (que em sembla molt bé), ningú hagi proposat recuperar aquest meravellós edifici d’Art Decó? I, finalment recordar que, en aquella ocasió, les Arts i la Indústria van anar agafats de la mà i així es va aconseguir la excel·lència.

Francesc Mestre Bas

Barcelona, novembre 2020

Contacta’ns / Contáctanos

Vols rebre els articles directament al teu correu?  Estàs interessat/da en adquirir obres? No dubtis a preguntar el que vulguis, estarem encantats d’atendre’t.

¿Quieres recibir los artículos directamente a tu correo? ¿Estás interesado/a en adquirir obras de arte? No dudes en preguntarnos lo que quieras, estaremos encantados de atenderte.