Francesc Mestre

Galerista i publicista. Ha dirigit diverses galeries d'art com la Sala Adrià o la galeria René Metras i, desde 2001, la galeria Francesc Mestre Art. Fou marxant de Guinovart, Ràfols Casamada, Erwin Bechtold, Artigau o Serra de Rivera, entre d'altres.

Garanties

Garanties

*Imatge: “La Mosca” de Josep Coll

És aconsellable que abans d’adquirir alguna obra d’art que us pugui interessar, procureu tenir unes mínimes garanties respecte a l’autenticitat i la bona procedència de la mateixa i és lògic que, com més important sigui el preu també n’augmenti l’exigència.

El primer filtre que convé passar és el de mirar si aquella obra que t’estan oferint realment t’atrau, t’interessa i si ho fa prou per a justificar el preu que te’n demanen. Procura que aquest import sigui correcte i no cal anar a buscar que sigui sempre una oportunitat excepcional, no sigui que et passi com algun col·leccionista que conec que presumeix d’haver comprat a un preu molt per sota del de mercat i exhibeix una magnífica col·lecció de “gangues” dit en el pitjor sentit del terme.

És fonamental que qui faci l’oferta tingui credibilitat. Normalment les galeries d’art i els antiquaris reconeguts solen merèixer la nostra confiança. És convenient que acreditin professionalitat i coneixements. Aconsello que estiguin emparats per alguna associació professional com ara el Gremi de Galeries i malfiar-se dels “espontanis” que es presenten com a “entesos” però que no tenen cap acreditació.

Això fa que el món de l’Art, mantingui una dependència molt gran amb aquelles persones o entitats que s’encarreguen de garantir l’autenticitat de cada obra. El fet que una obra se’ns presenti signada, no és cap garantia, i si la signatura és apòcrifa, tampoc no vol dir que l’obra hagi de ser falsa necessàriament.

Durant molt de temps molts professionals van consagrar un restaurador com a certificador oficial de tot l’art que es feia en el món mundial. Aquest senyor estenia un document al dors d’una fotografia on, després d’enumerar tots els seus mèrits, manifestava la seva opinió, és a dir que no es comprometia a res. Cobrava per aquest acte una bona quantitat, a la que hi afegia l’IVA.

Els grans artistes amb cotització internacional, disposen normalment d’entitats que tenen interès a aclarir el mercat i solen promoure que se’ls consulti per tal que puguin enriquir la catalogació del nombre més gran possible d’obres. En alguns casos, fins i tot no cobren per emetre els certificats. En canvi, la posició contrària és la d’alguns hereus d’artistes que viuen d’extorsionar als professionals cobrant els certificats a preus d’autèntic escàndol.

Un altre contratemps que ens solem trobar és el comportament d’algun artista que, sabent que l’obra que se’ls mostra és autèntica, es nega a estendre’n el corresponent certificat perquè menyspreen l’obra que van realitzar en temps passats. En contrast amb aquesta actitud, vull valorar el gest d’Antoni Clavé, qui sovint certificava obra seva, fent constar que es penedia d’haver-la fet.

Francesc Mestre Bas

Barcelona, abril 2020

Contacta’ns

Vols rebre els articles directament al teu correu? Més informació sobre algun tema? Estàs interessat/da en adquirir obres.
No dubtis en preguntar-nos el que vulguis, estarem encantats d’atendre’t.