Francesc Mestre

Galerista i publicista. Ha dirigit diverses galeries d'art com la Sala Adrià o la galeria René Metras i, desde 2001, la galeria Francesc Mestre Art. Fou marxant de Guinovart, Ràfols Casamada, Erwin Bechtold, Artigau o Serra de Rivera, entre d'altres.

GRAVATS I

GRAVATS I

“Les Poules” de Pau Roig

En el món del mercat de l’art en general i del galerisme en particular, es coneix com “obra gràfica” la que, realitzada sobre paper té la característica de ser múltiple i, per tant, és a l’abast d’un públic més ampli que la pintura o el dibuix. Hi ha diverses tècniques que ho permeten: litografia, serigrafia, pochoir, linogravat… i les diferents variants de la calcografia: aiguafort, aiguatinta, burí… De cada una d’elles en trobareu una àmplia informació a internet.

La necessitat de reproducció d’imatges ve d’antic; ja s’imprimien, per exemple, les xil·lografies per fer els naips. La imprenta de tipus mòbils, de Bi Sheng, ja s’utilitzava al segle XI, però la gran aportació al nostre continent és de Gutenberg durant la dècada de 1450.

La seva aparició va revolucionar i accelerar la divulgació del coneixement a tot Occident. La cultura escrita es va trobar aviat amb la necessitat d’incorporar la imatge i d’aquesta manera va aparèixer el gravat. Els primers gravadors eren els orfebres perquè sabien usar el burí, però com que amb aquesta tècnica la planxa es desgastava ràpidament, sotmesa a la pressió del tòrcul (premsa usada per a la impresió sobre el paper), aviat es va optar per la xil·lografia, que permetia edicions més llargues.

En ambdues tècniques destaca Albrecht Dürer (1471-1528). L’aiguafort, que ell ja havia començat a practicar, va arribar a la excel·lència amb Rembrandt van Rijn (1606-1669). En la tècnica de l’aiguatinta el gran mestre fou Francisco de Goya (1746-1828) i el gran gravador del segle XX és Pablo Ruíz Picasso (1881-1973) qui va excel·lir en totes les tècniques calcogràfiques, litogràfiques i en els seus linòleums. Aquests quatre artistes i molts d’altres que són reconeguts com grans genis de l’art, haurien obtingut el mateix reconeixement si només ens haguessin llegat la seva obra gràfica.

Dins de l’Estat espanyol ha gravat gairebé tothom, i alguns de manera remarcable com Carlos de Haes, Gutiérrez Solana o, més properament Eduardo Chillida; però la majoria dels qui han arribat a l’excel·lència són catalans. Entre els noms que sobresurten: Marià Fortuny, Xavier Nogués, Pau Roig, Jaume Pla o Joan Barbarà. Aquests grans gravadors mereixerien un reconeixement internacional que amb prous feines ha obtingut el primer dels cinc.

Actualment qualsevol artista que destaqui en el món de l’art és requerit pels editors per fer gravats o litografies. Habitualment ho fan amb l’ajuda de tècnics que ja he procurat enaltir en els meus primers textos, com per exemple Enric Tormo, Joan Barbarà, Damià Caus, Coscolla, Torrens o serigrafistes com Treserra i Todó.

En el proper enviament, miraré d’ajudar a desxifrar les indicacions que hi ha al peu de les gràfiques modernes, amb voluntat d’esvair dubtes. Per acabar voldria fer una reflexió: el gravat és la més gran contribució a la democratització de l’art, ja que permet que una creació artística pugui ser gaudida per diverses persones en llocs i moments diferents.

Francesc Mestre Bas

Barcelona, novembre 2019

Contacta’ns

Vols rebre els articles directament al teu correu? Més informació sobre algun tema? Estàs interessat/da en adquirir obres.
No dubtis en preguntar-nos el que vulguis, estarem encantats d’atendre’t.