Francesc Mestre

Galerista i publicista. Ha dirigit diverses galeries d'art com la Sala Adrià o la galeria René Metras i, desde 2001, la galeria Francesc Mestre Art. Fou marxant de Guinovart, Ràfols Casamada, Erwin Bechtold, Artigau o Serra de Rivera, entre d'altres.

JOAN PONÇ

JOAN PONÇ

Cartell de l’exposició: Joan Ponç. Impressió litogràfica. 73x45cm. Any 1974.

Dau al set fou un grup de joves artistes i escriptors que van crear una revista d’art renovadora en una època en la qual això era revolucionari. En primer lloc, perquè era una publicació bàsicament en català, als anys quaranta, però a més, perquè va bastir un pont amb part del món cultural i, especialment, l’artístic que havia quedat molt malmès per la guerra i la repressió posterior.

Si mirem les il·lustracions que figuren en els primers números, es fa evident que, en el camp artístic, el lideratge l’exercia Joan Ponç. Tant Tàpies com Cuixart, i especialment el primer, creaven els seus treballs sota la seva influència. Ells, després van evolucionar cap a l’informalisme, però en canvi l’evolució de l’obra de Ponç sempre va ser fidel al magicisme propi de Dau al Set.

Amb Ponç hi vaig tenir bona relació, perquè a la Galeria Adrià, la qual vaig dirigir, hi tenia un dibuix seu, era extraordinari; es titulava “La Mosca”, era una obra que jo valorava en especial i la vaig posar a un preu alt, finalment va formar part de la col·lecció Sunyol. Joan Ponç la venia a veure sovint i, xerraire com era, sempre m’explicava anècdotes.

Quan he volgut dedicar-li aquest escrit, m’he trobat amb una dificultat: no soc capaç de resumir en un breu text l’anecdotari que ens ha tramès a tots aquells que l’hem tractat. És per això que recomano la lectura de la seva “Autobiografia” que podeu trobar a la web de l’Associació Joan Ponç. Un document imprescindible per conèixer el grup i el paper que ell hi va tenir, però especialment per entendre la seva figura i el seu ideari.

Joan Ponç fou un personatge amb un punt d’extravagància que mai no era impostada. Mentre que Dalí, va crear un personatge per poder actuar com a geni, en Ponç la persona i l’obra són indestriables, d’una coherència absoluta. Crec que les vivències que explicava, no són una invenció sinó que ens les comunica talcom ell sentia haver-les viscut.

La seva vida va transcórrer en ambients oposats, barrejant la sensació d’incomprès, amb el desig de ser reconegut i estimat. Aquesta dicotomia el va dur a passar de viure en el bullici de Sao Paulo, París, Madrid o Barcelona, a la solitud de la selva del Brasil, a Cadaqués, a La Roca de Pelancà, o a Saint Paul de Vence on va morir.

Francesc Mestre Bas

Barcelona, març 2021

Contacta’ns / Contáctanos

Vols rebre els articles directament al teu correu?  Estàs interessat/da en adquirir obres? No dubtis a preguntar el que vulguis, estarem encantats d’atendre’t.

¿Quieres recibir los artículos directamente a tu correo? ¿Estás interesado/a en adquirir obras de arte? No dudes en preguntarnos lo que quieras, estaremos encantados de atenderte.