Francesc Mestre

Galerista i publicista. Ha dirigit diverses galeries d'art com la Sala Adrià o la galeria René Metras i, desde 2001, la galeria Francesc Mestre Art. Fou marxant de Guinovart, Ràfols Casamada, Erwin Bechtold, Artigau o Serra de Rivera, entre d'altres.

LA REVOLUCIÓ EN L’ART

LA REVOLUCIÓ EN L’ART

Paisatge nevatde Josep Pascó

A mitjans del segle XX es va discutir sobre què s’havia de fer amb les Escoles de Belles Arts. Es presentaven dues possibilitats: que s’integressin a Arts i Oficis, o bé que passessin a ser Facultat Universitària.

Robert Hugues, el prestigiós crític d’art de la revista Time, tan vinculat a Barcelona, diu que, lamentablement, es va decidir la segona opció i, des d’aquell moment es va prioritzar la teoria per davant de la pràctica, és a dir: afavorir el concepte i menysprear l’ofici. Actualment, en l’ensenyament tant en Belles Arts com en Història de l’Art, les visites als museus es substitueixen per sessions de diapositives que, com diu Hugues, són una imatge de la imatge, es perd la presència, la textura, el volum i la mida. Efectivament, en una projecció, es veu igual un codi miniat que la Capella Sixtina i sembla que no tingui cap importància que un artista, trïi el format de l’obra que vol fer com si fos per caprici.

L’evolució de la pràctica artística ha estat en els darrers temps de vertigen, però hi ha una constant que s’ha anat mantenint: l’ensenyament acadèmic perjudica la creativitat. Sembla, doncs, que qui no fa performances, instal·lacions, video-art o allò que toqui fer, no és un “artista contemporani”. L’ensenyament de les tècniques es deixa per aquells que es volen dedicar a la restauració o pels que aspiren a ser “artesans” i no “artistes”.

Lluny de la meva intenció de rebutjar qualsevol d’aquestes tècniques, lamento que la tria d’aquests mitjans es llegeixi com un “plus”, com si l’artista hagués d’entrar en algun d’aquests camps per no ser considerat “de segona”.

Un artista és algú que té alguna cosa a dir-nos i posseix una gran quantitat de medis per fer-ho, però sempre serà secundari quin és el que escull, allò fonamental és el que ens transmet. A més, tampoc cal sobrevalorar la provocació i em sembla excessiva la valoració de l’enginy. Ho dic evocant el temps en el qual hi havia qui, davant la meva estupefacció, em deia que Miró “es limitava a posar una taca i una estrelleta” i això ho podia fer qualsevol (cosa certa, però no amb el resultat poètic que ell assoleix). Jo crec tenir l’enginy suficient per realitzar una exposició “impactant” i no ho faig perquè em semblaria una lleugeresa.

Tinc la convicció que el coneixement de l’ofici, la visita sistemàtica a museus i l’estudi de la història de l’Art en la seva versió universal, però sobretot del que ens és més proper, resulta molt enriquidor. Tornant a Miró, quan se li preguntava quines eren les seves influències, ell citava com a bàsiques les de Modest Urgell, Josep Pascó i Francesc Galí i parlava de tots ells amb molta gratitud i afecte.

L’aprenentatge de l’ofici em sembla tan important com ho és per un músic haver fet la carrera de música.

Francesc Mestre Bas

Barcelona, maig 2019

Contacta’ns

Vols rebre els articles directament al teu correu? Més informació sobre algun tema? Estàs interessat/da en adquirir obres.
No dubtis en preguntar-nos el que vulguis, estarem encantats d’atendre’t.