Francesc Mestre

Galerista i publicista. Ha dirigit diverses galeries d'art com la Sala Adrià o la galeria René Metras i, desde 2001, la galeria Francesc Mestre Art. Fou marxant de Guinovart, Ràfols Casamada, Erwin Bechtold, Artigau o Serra de Rivera, entre d'altres.

LES FUNDACIONS COM A PROBLEMA

LES FUNDACIONS COM A PROBLEMA

Llibertat, coneixement, lluitad’Antoni Tàpies

A principis dels setanta del segle XX, a Catalunya no hi havia Museu d’Art Contemporani ni la intenció de fer-ne cap, malgrat un intent voluntarista i frustrat, de situar-ne un a la Cúpula del Coliseum; en canvi a Madrid se n’havia inaugurat un l’any 1968.

Joan Miró, conscient que la cosa anava per llarg, va negociar amb l’Ajuntament de Barcelona. L’alcalde Porcioles va cedir un espai a Montjuïc i Miró va encarregar a Josep Lluis Sert el projecte de l’edifici destinat a ser el CEAC (Centre d’Estudis d’Art Contemporani) amb el subtítol de: Fundació Joan Miró i fou ell qui va pagar la meitat del cost de les obres, va fer donació d’una gran quantitat pintures, escultures, dibuixos, gravats, documentació… i va adquirir la col·lecció d’obra pròpia que tenia el seu amic Joan Prats, per consolidar el fons de la institució.

Posteriorment, Tàpies va promoure la seva deficitària Fundació i com que Barcelona disposava ja del Museu Picasso i de la Fundació Miró, aquesta darrera amb dificultats econòmiques incomprensibles en un país culte, amb l’afegit que no hi havia una política de recolzament a l’art, els artistes i els seus familiars van iniciar la tendència a constituir Fundacions per tal de preservar el conjunt de la seva obra i poder tenir un espai que en permetés la divulgació.

La nombrosa quantitat de fundacions provoca que es vagin pagant modestes subvencions perquè aquestes puguin malviure: a Pineda la Tharrats, a Agramunt la Guinovart, al Vendrell la Fenosa, Capellades era la seu prevista per a Ràfols Casamada i Maria Girona, L’Hospitalet acull l’Arranz Bravo i en diversos punts de Barcelona les de Subirachs, Cuixart, Tàpies, Brossa…

D’alguns artistes molt importants també se n’ha constituït alguna que no disposa de cap seu visitable, com és el cas de la de Ramon Calsina o la de Xavier Nogués. La constant creació de noves fundacions és més un problema que un motiu d’alegria, ja que resulta impossible el manteniment de totes elles, les quals no tenen la possibilitat d’automantenir-se. Per això, em permeto suggerir la següent proposta:

Que la Conselleria de Cultura de la Generalitat adquireixi o aprofiti un local, que podria ser una antiga fàbrica en desús. No cal que sigui a Barcelona, però convé que sigui en un indret fàcilment accessible, on es traslladin totes les Fundacions d’art excepte la Fundació Joan Miró. D’aquesta manera, amb una infraestructura mínima, es podria posar a l’abast del públic i dels estudiosos tot un patrimoni, amb una biblioteca i un arxiu bàsics i es revitalitzaria el coneixement del nostre patrimoni col·lectiu.

Convé que el projecte s’adjudiqui a algun dels molt bons arquitectes que tenim, sense la necessitat que es realitzi una obra faraònica. El que sí que resulta imprescindible és que estigui previst el creixement de l’espai que podria anomenar-se: CENTRE D’ACOLLIMENT DE FUNDACIONS ARTÍSTIQUES (CAFA) per posar un exemple.

Francesc Mestre Bas

Barcelona, juliol 2019

Contacta’ns

Vols rebre els articles directament al teu correu? Més informació sobre algun tema? Estàs interessat/da en adquirir obres.
No dubtis en preguntar-nos el que vulguis, estarem encantats d’atendre’t.